dimecres, 15 d’abril del 2009


tot i saber el perquè, no sé com segueixo.
tot i saber que no, s'intenta.
tot i assegurar-m'ho, no m'ho vull creure.
tot i això, o allò, no ho oblido.
sé que no hi ha res, però és l'únic que tinc.

1 comentari:

Abel Carreto ha dit...

ahm! no pensava que continuares escrivint! A veure si no ets tan existencialista que aixo fa tornar boig! Ens veiem!