
perque perfectament podria haver sigut jo el de la foto, perque he descobert que no puc estar més de dos dies tancat a casa sense moure'm de la dura cadira que esta davant de l'escritori, perque necesito sortir; estirar les cames, fer algunes corredisses, saltar, cansarme, no sentir res; perque ho es tot en mi, i res en la meva vida.
podeu creure que definitivament m'he tornat boig del tot, però prefereixo un amor segur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada