dilluns, 27 d’abril del 2009

CXXII

Soñé que tú me llevabas
por una blanca vereda,
en medio del campo verde,
hacia el azul de las sierras,
hacia los montes azules,
una mañana serena.

Sentí tu mano en la mía,
tu mano de compañera,
tu voz de niña en mi oído
como una campana nueva
como una campana virgen
de un alba de primavera.
¡Eran tu voz y tu mano,
en sueños, tan verdaderas!...
Vive esperanza; ¡quién sabe
lo que se traga la tierra!


A.Machado

dijous, 23 d’abril del 2009

Pregunté a la tarde de abril que moría:
¿Al fin la alegría se acerca a mi casa?
la tarde de abril sonrió: La alegría pasó por tu puerta -y luego, sombría: Pasó por tu puerta. Dos veces no pasa.


A. Machado

dimecres, 22 d’abril del 2009

no hi ha res...


ja no hi ha res: una simple rutina diària, que hem segueix desde fa anys; una constància de falsacions repetides, d'il·lusions desfetes; racistes pervivents a la prèvia senzillesa; idees repetides; històries trencades per la maquinització matinal, per l'atrafegada caiguda del sol.

dimarts, 21 d’abril del 2009















la unicitat mata, tot i que sense ella moririem...

dimecres, 15 d’abril del 2009


tot i saber el perquè, no sé com segueixo.
tot i saber que no, s'intenta.
tot i assegurar-m'ho, no m'ho vull creure.
tot i això, o allò, no ho oblido.
sé que no hi ha res, però és l'únic que tinc.

dilluns, 13 d’abril del 2009


perque perfectament podria haver sigut jo el de la foto, perque he descobert que no puc estar més de dos dies tancat a casa sense moure'm de la dura cadira que esta davant de l'escritori, perque necesito sortir; estirar les cames, fer algunes corredisses, saltar, cansarme, no sentir res; perque ho es tot en mi, i res en la meva vida.

podeu creure que definitivament m'he tornat boig del tot, però prefereixo un amor segur...