de sobte, sense saber el perquè, envoltat per un crit sord, es mira el rellotge. Falten deu minuts i ni tan sols sap on està, arrivarà tard, però el pitjor, que mai sabrà com s'ha ficat en aquell carrer tan estret. En aquell carrer no feia més que passar gent: amunt i avall, entran i sortin, miran i escoltan.estava parat al bell mitg del vaivè dels ciutadans, savia que quedant-se on estava, sense fer res, no aconseguiria gran cosa, però ja havia assumit que arrivaria tard, així que procurava submergir-se en la bullició d'aquell carrer. Un carrer que, sense voler, l'inspirava una tranquilitat que el recorria per tot el cos.es quedaria quiet uns vint minuts més, somiant com agués estat el seu dia si agués arrivat a l'hora. el xoc d'un senyor massa preocupat per a parar-se a demanar perdó el fer despertar, i decidir-se a tornar cap a casa, aquell indret propi.