diumenge, 30 de novembre del 2008

escher

xq i an mols camins, moltes formes, moltes opinions, gustos, creençes, etc.



xq mai saps si as agafat el cami, o la forma, o la opinio, el gust, la creença, etc. correcte.



de fet, ja no se si i a alguna cosa correcte, xq no sas q ages passat si agessis fet el correcte, i no pas lincorrecte, no sas si lincorrecte es pot converti en el correcte gracies a allo q en diuen casualitat, o sort, o coincidència, o desti.



xq mai sabrem si sabem


dilluns, 24 de novembre del 2008

un divendres de tardor

Era un divendres de tardor, el sol ja s’havia amagat però la llum de la lluna il·luminava la bellesa d’aquells arbres despullats que perseguien el carrer. La gent tornava a casa després del seu passeig incentivat pel caure del sol i el noi estava assegut junt la finestra de la seva habitació, observant les parelles unides de la mà com iniciaven la fi d’aquell passeig. El jove percebia l’aire que inspirava reflexió i lliscava per tota la seva pell. No feia molt que havia tornat de l’escola, hauria de posar-se a estudiar per aquell examen imminent, però ja s’inundava en aquell mar de dubtes i qüestions que en aquella etapa adolescent l’incomodaven, incessants. Observant l’escena, el jove començava a rememorar aquell passat proper en que la sort l’hi havia girat la cara.

dissabte, 22 de novembre del 2008

nada


el joven señor paseaba por la ladera de la calle, alli donde los coches no salpicasen el agua que caía incesante, era de noche, y los faroles intentaban dar luz a una calle sin fin. el señor llegó pronto a su casa, mojado, llamó a la puerta sin esperar respuesta, ya que nadie lo esperaba allí dentro. buscó las llaves en el bolsillo de detras de los pantalones, abrió la puerta sin prisas. el piso estaba a oscuras, frío como la noxe y todo estaba donde lo había dejado antes. de repente el teléfono sonó con todas sus fuerzas, sin parar. el señor, tranquilo, fue en su busca. preguntó quién era. nada. solo era publicidad.