...nen soldat? o nen suïcida? o les dues coses?

i es q mmolts cops i penso, o imagino, em faltava veure-ho am els meus propis ulls.

amb aquesta foto davant hos podria dir q som uns privilegiats i q no tnim "dret" a deprimirnos perque hi ha gent q u te pitjo, i els q em coneguin deuen esta farts daqest rollo, xo avui no magradaria centrarme en aqet tema, de fet avui, davant aqesta imatge, no vui deixa cap dels meus rollos, numes magradaria fer una pregunta:

si aquet nen, com molts altres, a la seva edat ja tenen armes, deixant de banda perque la volguin fer servir;

COM ACABARA AQUEST NEN? QUE N'ES DE LA SEVA INFANCIA?

avui magradaria q tots aqells q us passeu, q se q sou pocs, us atreviu a dona la vostra opinio, encara q no respongui a la questio proposada

res mes

reflexionar...

Estem asseguts a la platja, un vespre d'estiu enfront del mar.
Ja no fa tanta calor i el sol comença a amagar-se per l’horitzó. Aparentment no estem fent res, la nostra mirada vaga perduda mar endins sense cap expressió concreta. Per un observador que ens mira des del passeig marítim, la nostra inactivitat contrasta amb els nois i noies que juguen a voleibol, amb els nens que fan castells a la sorra o amb l’avi que passeja un gos per la vora del mar.

Ara bé, el nostre cap bull en frenètica activitat. Reconcentrats en els nostres problemes ens hem aïllat del món extern, i en som completament aliens. Per la nostra ment passen varietat de pensaments, dubtes, creences, desitjos i sentiments...; estem absorts en el nostre problema i uns pensaments s’encadenen amb els altres o els suplanten momentàniament.
Pensar, recordar, desitjar, sentir...

introducció a un nou món

per començar, bon dia

pels qui no hem coneixeu, hem dic Pau Ortega i m'inicio en aquest móm del blog per penjar-hi aquelles reflexions que passin, primerament, pel fotolog, direcció del qual ja us arrivarà.
esperu que aquest blog tingui una activitat frenètica i que hi comenteu amb total llibertat. res més a dir, esperu que hos agradi molt.